“I’m not jewish” (“No sóc jueu”) va ser el crit d’un noi la nit del dijous passat a Amsterdam mentre era apallissat per un grup de musulmans propalestins. No sabem si aquest noi era jueu o no ho era. No sabem si era aficionat del Maccabi de Tel-Aviv o no ho era (almenys no duia cap element que l’identifiqués com a seguidor del Maccabi). Fos qui fos va haver de negar formar part de l’ètnia jueva perquè el deixessin d’apallissar. Això en un país de l’Europa occidental en ple any 2024. Segurament si aquest noi (i tots els que van ser atacats dijous a Amsterdam) hagués estat agredit per caps rapats neonazis ara mateix molts diaris d’Europa haurien obert portades amb aquesta notícia, i amb raó. Però resulta que el noi era “sospitós” de ser jueu o israelià i els agressors eren de religió musulmana i per això l’impacte mediàtic ha estat molt menor. A TV3, fins i tot, en relació amb el que va passar a Amsterdam dijous a la nit, van arribar a dir que es va tractar “d’enfrontaments” entre seguidors del Maccabi i manifestants propalestins, obviant el fet que els propalestins no van assistir al partit Ajax-Maccabi, sinó que hi van anar expressament a apallissar jueus. Si ets un jueu i ets agredit per un musulmà no passa res, no hi ha cap problema. Com diu l’amic Joaquim Alvarado en l’article publicat diumenge en aquest mateix mitjà, contra Israel, i contra els jueus, tot s’hi val.
És en aquest punt en el que ens trobem ara. Els jueus a Europa occidental no poden anar pel carrer mostrant a la llum del dia la seva fe o la seva condició ètnica perquè l’islam radical és entre nosaltres i els té en el punt de mira. Amb l’excusa del conflicte de Gaza avui ser jueu a l’Europa occidental posa en risc la teva seguretat física.
El més greu és que l’esquerra woke i el bonisme europeus, tant permissius amb l’islamisme, i tant bel·ligerants amb Israel, organitzant manifestacions que fins i tot acullen participants que criden a la destrucció de l’estat hebreu, ha obert les portes perquè el fanatisme religiós s’ensenyoreixi de molts carrers de moltes ciutats d’Europa. Aquesta esquerra woke és la causant indirecta (o molt més directa del que ens pensem) dels brots antisemites que s’estan produint arreu de l’Europa occidental (curiosament a l’Europa oriental no s’esdevenen), amb la seva tolerància cap a organitzacions filoterroristes com Samidoun, associació que ja ha estat prohibida a diversos països com a instigadora de violència i justificadora del terrorisme.
No podem permetre que els fanàtics religiosos que volen la destrucció d’Israel i la implantació de la Xaria a Europa tinguin cap mena de parcel·la de poder a Catalunya. No podem permetre que Catalunya continuï en el camí, si és que no s’hi ha convertit ja, d’esdevenir un paradís per als antisemites i per als islamistes. Dijous passat a Holanda uns quants joves van haver d’esgargamellar-se cridant “no sóc jueu” per no rebre una pallissa o perquè no els passés quelcom de pitjor. Hem de fer tot el possible perquè això no es produeixi a Catalunya. Perquè si no potser en un futur hi haurà catalans que hauran de cridar “no sóc cristià”, o “no sóc gai”, o “no sóc català”, per no ser atacats.
