Les dades del cens de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) espanyol acabades de publicar que ens confirmen que la població resident a tota la Nació (sota ocupació espanyola) de Portbou a Guardamar i de Fraga a Maó no para de pujar, no pas precisament per un augment demogràfic autòcton (els catalans tenim la natalitat més baixa d’Europa) sinó per un augment extraordinari de la immigració.
Segons aquest cens la població del Principat de Catalunya sota ocupació espanyola (és a dir, tots els seus residents, siguin catalans o no) és de 7,9 milions de persones. La Catalunya dels 8 milions ja és aquí i amb aquest ritme d’arribades d’immigrants en 10 anys la somiada Catalunya dels 10 milions, on els catalans serem un 20% de la població, somiada pels multicultis processistes nostrats i pels espanyols, serà una realitat.
I aquesta realitat serà una realitat de subordinació, minorització i marginació a la llengua i la identitat catalanes i contra tots aquells catalans que no vulguin integrar-se en el poti-poti colonitzador vingut d’arreu del món i posat al servei del projecte unitari espanyol.
Queden lluny les proclames multiculturals i cofoistesde personatges d’ERC com Oriol Amorós que segurament els que sigueu una mica més grans recordareu, segons les quals la immigració (sobretot la que no tingués el castellà com a llengua materna) es faria seva la llengua catalana i s’integraria, més o menys, a la seva manera, a la catalanitat. Res més lluny de la realitat. Qualsevol persona amb dos dits de front aleshores, fa gairebé dues dècades, ja veia que aquestes proclames eren buides i que la suposada integració a la cultura catalana dels nouvinguts no es produiria. En realitat ells, els gurus multiculturalistes d’ERC, tampoc no s’ho creien, però ens ho van voler fer creure i van aconseguir enredar molts catalans de bona fe. Ara aquests catalans han topat amb la trista realitat. Guettos, descatalanització i castellanització, inseguretat, economia low cost, davallada del poder adquisitiu… aquests han estat els grans beneficis de l’immigracionisme d’aleshores, patrocinat per ERC i aplaudit entusiastament per CiU i la CUP.
Però ERC no és la única gran culpable d’aquest procés. L’antiga CiU, ara Junts, dominada per unes elits econòmiques interessades en tenir disponible immigració low cost al nostre país, s’ha afegit al discurs multiculturalista i immigracionista d’ERC. Sense anar més lluny, abans d’ahir mateix, Laura Borràs, entrevistada pel diari Ara i parlant d’immigració, encara afirmava que “nosaltres que som un país d’acollida i ho hem estat sempre, continuem essent-ho i no tenim vocació de deixar de ser-ho” (que posi exemples de països que no han estat “països d’acollida”). Unes declaracions que concorden amb les de Carles Puigdemont el 7 de maig passat, de les quals ens en vam fer ressò a Estat. Segons les declaracions de Puigdemont fa uns mesos a Argelers, Catalunya “té necessitat d’immigració”. No fa falta dir res més. De la mateixa manera que tampoc fa falta dir res de la CUP i del seu immigracionisme malaltís.
Ara ens enfrontem a un clar escenari de minoritzaciódemogràfica i substitució cultural encara més gran que el que es va produir fins a finals de la dècada de de 1970 amb la gran immigració castellana, el primer pas per la substitució demogràfica total i la desaparició d ela llengua, la cultura i la identitat catalanes a tota la Nació.
Tanmateix, aquest procés, el veritable Procés que hem viscut els darrers anys, és reversible. Els catalans encara no hem estat substituïts i vençuts del tot. Els catalans encara ens en podem sortir si ens tornem nacionalistes radicals. Ens en podem sortir si deixem de parlar en castellà, si tots plegats ens n’adonem que aquesta immigració massiva que hem rebut ha estat nociva per a la nostra identitat, per a la nostra economia i en alguns casos, pocs de moment, per a la nostra integritat física. Aquest Procés és reversible si deixem de votar els tres partits processistes, rendicionistes i immigracionistesde sempre i votem opcions nacionalistes radicals. És reversible si donem suport a les associacions nacionalistes que fan feina de conscienciació nacional i de recatalanització de la nostra Nació. És reversible si ens tornem a conjurar tots plegats per la restitució de l’estat català independent.
