El primer d’octubre de 2017 la ciutadania de Catalunya era convocada a decidir en referèndum si Catalunya havia de ser un nou estat. La participació, sota la pressió constant de les forces policials, va ser baixa, però els resultats van ser clars. Els votants van dir SÍ a la independència.
Tanmateix, aquesta decisió, a dia d’avui, segueix sense aplicar-se. I els promotors d’aquell referèndum estan ara mateix demanant-ne un altre, acordat amb Espanya. Els arguments per demanar la repetició d’un referèndum que ja es va guanyar són força variats. Van des de la constatació del fet que els resultats del Primer d’Octubre van obtenir-se de manera poc acurada, degut al desgavell causat per la repressió i la requisa d’urnes, a assegurar que un referèndum acordat i vinculant és la via per impedir l’oposició espanyola.
Però, què en pensen, els catalans, d’aquesta demanda? El fet és que, fora de la militància dels respectius partits, les opinions estan dividides però es decanten cap a un rebuig parcial o total a la proposta.
La idea de que el referèndum del Primer d’Octubre era vinculant i no s’ha de repetir sota cap concepte és la dominant, sobretot entre els autodenominats octubristes. Aquest moviment considera que la vigència del referèndum de 2017 és total i que, per tant, repetir-lo és innecessari i una manca de respecte pels que hi van votar.
Respectar el resultat del Primer d’Octubre
Així ho mostren diverses reaccions a les xarxes, que deixen clar que l’únic que cal fer amb el resultat del referèndum del primer d’octubre és aplicar-lo.
Moltes persones que van votar en aquell referèndum reclamen avui que el seu vot sigui respectat. Ho fan amb imatges com aquesta, però també explicant què va significar el referèndum per ells i penjant-ne fotografies i imatges. És força evident que per gran part dels catalans aquell va ser un punt de no retorn. Els hashtags #NiOblitNiPerdó, #1OctubreFetiGuanyat, #AltaTraició i#UsFaremFora (aquest últim creat com a part de la campanya per l’abstenció en les darreres eleccions) estan prenent força.
D’altra banda, els partits malden per aconseguir recordar el Primer d’Octubre com un referèndum legítim i vinculant i, al mateix temps, com una cita que s’ha de repetir si volem assolir la independència. Les publicacions d’avui als comptes de X d’Esquerra Republicana de Catalunya i de Carles Puigdemont van en aquest sentit.
I és d’esperar que l’acte d’aquesta tarda a la plaça de Catalunya, convocat pel Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical vagi en la mateixa línia.
És viable un nou referèndum?
La divisió interna de l’independentisme davant la repetició del referèndum o la necessitat d’acordar-lo amb Espanya és, doncs, clara. Però, a més, la viabilitat de la proposta és força dubtosa. De fet, el PSOE ja ha expressat el seu rebuig a ni tan sols començar a negociar un referèndum d’autodeterminació, encara que la investidura en depengui, i és obvi que el PP i Vox també hi serien contraris. Pel que fa a Podemos-Sumar, Yolanda Díaz ya va dir en el seu moment que aquesta proposta no era ni tan sols sobre la taula.
Llavors, quin sentit té que els partits catalans s’entestin a arraconar el Primer d’Octubre, amb la càrrega emocional que té per la majoria de catalans, quan des d’Espanya ja s’han mostrat contraris a qualsevol repetició? Aquesta és la pregunta que cal que es facin els catalans.
