El més segur és que la construcció dels famosos pisos anunciats per Illa sigui finançada d’una manera o altra -comissions a banda- amb els diners expropiats via impostos a les famílies catalanes. Uns pisos que seran destinats a un lumpen importat al servei de les elits i dels politicastres. El món al revés! Els catalans només tindrem alguna remota possibilitat d’aconseguir-los si ens empobrim, llavors, si hi anéssim a viure, ens acabaríem inevitablement de desnacionalitzar, convertits en tercermundistes en la nostra pròpia terra.
Hem de ser conscients que als promotors d’això no els guia cap altruisme, volen matar diversos ocells d’un tret: volen acabar de residualitzar i diluir definitivament la població d’origen català. Seria la solució final, la definitiva estocada, i hem de ser conscients que ara, a diferència de quan manava en Montilla, estan disposats a arribar fins al final -així a Tarragona ja hi ha moviments en aquest sentit-.
Tenen a tocar la culminació del seu somni humit i per res del món deixarien escapar l’oportunitat. D’altra banda, creuen ingènuament que així, en sedentaritzar tota aquesta massa aliena, els votaran a ells i els fidelitzaran, una greu errada, ja que abans crearan les seves pròpies organitzacions. Tot plegat té moltes semblances amb el que va passar en el franquisme quan deliberadament les migracions peninsulars van servir per a esborrar la identitat catalana mentre ensems s’enriquien uns quants empresaris connectats amb el règim, entre els quals hi havia força constructors “catalans”- que entre altres coses ens van deixar l’aluminosi, com a símbol evident de la seva corrupció innata-. Ara, si badem, ens encolomaran pel cap baix sis Bellvitges de cop, amb la qual cosa encara ens tercermunditzarem més, demogràficament i econòmica, perquè tot això només contribueix a un creixement extensiu basat en el nombre però no en la qualitat ni en el valor afegit, amb gran satisfacció per als integrants del pacte indigne que ho permet: certes parts de les nostres suposades “elits” i polítics desaprensius atents només a les seves canongies i enterradors -no únicament per la seva aparença- del país, un país que odien, tant com s’autoodien ells mateixos…
Què podem fer, doncs, a més de denunciar-ho i deixar-los en evidència? Poc, realment. Si de cas potser crear alternatives com cooperatives d’habitatge pròpies al servei de les veritables classes populars catalanes -les arrelades al país-, una mesura que els pretesos partits independentistes haurien de ser els primers a promoure. Però no, prefereixen «regularitzar», per a obtenir miserables i indignes guanys i poder disposar de mà d’obra semiesclava al seu antull. Indecent i revoltant! Tant de bo els surti el tret per la culata! Depèn de nosaltres…
Autoria: Joaquim Torrent
