Ja ho van anticipar fa pocs dies a Estat.cat mateix dos dels nostres articulistes, en Jordi Bohigas, amb el seu article “Llums de Nadal, pessebres i identitat catalana”, i na Laura Ormella, amb el seu “Quan la inclusivitat és sinònim de catalanofòbia”. El que aquests dos opinadors deien s’ha acomplert en el cas dels Pastorets de l’escola Sant Joan de Berga perquè fa anys que veiem que Catalunya s’ha convertit en un experiment sobre com la immigració i la ideologia woke, perfectament combinades, poden ser el cop de gràcia adient per a assassinar una cultura, una identitat i una Nació, en aquest cas la catalana, per satisfacció de Castella.
Mentre els wokes ens omplen el cap amb les seves rucades d’una suposada inclusivitat, que consisteix principalment a renunciar a aspectes fonamentals de la nostra cultura perquè segons quins “nouvinguts” es sentin a gust en el “país d’acollida”, tot posant les condicions perfectes per crear rèpliques exactes dels seus països d’origen en territori català, la immigració massiva enterra el poble català en una allau inassumible a tots els nivells: cultural, lingüístic, econòmic, ecològic, de seguretat…
A Berga hem vist com el claustre de professors de l’escola Sant Joan es va treure del magí, el mes de setembre passat, la brillant idea de no tornar a representar els Pastorets amb l’excusa perfecta de la jubilació de la persona que els organitzava. I van afirmar que els Pastorets que fins aleshores s’havien representat a l’escola “no concorden amb els valors que es volen transmetre” per part de l’escola. Tots els cupaires de Berga i els voltants es van afanyar a dir que no, que tot plegat era molt més senzill, que el problema és que l’organitzador s’havia jubilat. Doncs sembla que es van oblidar de dir (quin oblit més oportú!) que les dèries ideològiques anticristianes de molts dels professors també hi tenien molt a veure. Tampoc no van voler explicar que fa anys que l’escola no va voler tornar a participar en el concurs de pessebres que es celebra a la ciutat perquè no volien “ofendre a altres religions”.
Els mestres de l’escola també van assegurar que els Pastorets tenien “un text molt antic, amb un llenguatge desactualitzat i en algunes escenes discriminatori”. Ui, sí, molt antic! Doncs no representem la Passió d’Olesa perquè és “molt antiga” (i molt cristiana), ni interpretem La Santa Espina d’Enric Morera, que també és molt antiga! I pel que fa les escenes discriminatòries, a què es refereixen els professors del claustre de l’escola? En Lluquet i en Rovelló no fan servir el pronom “ellis”? És ben bé que els alumnes de les generacions anteriors d’aquesta escola deuen haver quedat del tot traumatitzats per aquests valors contraposats als actuals i per aquestes escenes tant discriminatòries! Segur que deuen ser uns adults intolerants i feixistes! Els professors deien que canviant els Pastorets antics per una altra mena d’obra “permetria la participació de més alumnes a la representació”. O sigui, que perquè els alumnes d’una altra religió puguin participar-hi (ningú els obliga a no fer-ho) els alumnes catalans han de renunciar a un tret definitori de la seva cultura. El missatge que això transmet és molt pervers: els catalans ens hem d’adaptar als immigrants, no pas a l’inrevés, que seria el més normal a qualsevol país del món. Doncs si no volen participar en determinats trets de la cultura catalana que no ho facin, però que no vulguin vulnerar els drets dels catalans a ser educats en les tradicions catalanes.
Però el cas de Berga és només la punta de l’iceberg d’allò que passa a moltes escoles. Quan arriba el Nadal molts pares d’alumnes de certes religions d’importació no volen que els seus fills participin en activitats on el cristianisme hi tingui alguna cosa a veure. Quin és el resultat de tot plegat? Que els alumnes catalans no poden gaudir de les activitats tradicionals del Nadal que formen part del nostre llegat cultural mil·lenari perquè en molts casos els professors acaben fent mans i mànigues per dur a terme activitats alternatives que no són les pròpies d’aquest país. Sembla que vulguin celebrar una mena de Nadal no cristià per no ofendre a segons qui, sense tenir en compte la celebració de Nadal, en si mateixa, és quelcom intrínsecament cristià.
Fa pocs dies ho va dir al programa “Tot es mou” de TV3 la mestra i youtuber Neus Rossell, que va explicar que els mestres, pel que fa a aquestes qüestions, reben pressions de les famílies “d’altres religions”, d’altres mestres, de l’escola i del Departament d’Educació de la Generalitat per no mostrar als seus alumnes un Nadal massa cristià. Un panorama desolador.
No en tenim prou amb la feina descatalanitzadora dels espanyols que a més ara hem de patir l’autoodi castrador dels wokes nostrats, molts dels quals, paradoxalment, diuen que són independentistes, que volen que siguem nosaltres que ens adaptem als forasters, no pas els forasters que s’adaptin als costums del país on han anat a viure? Com es pot ser independentista i voler renunciar a la cultura autòctona per, suposadament, satisfer els desitjos d’una part de la immigració de no voler-se adaptar a Catalunya?
