Avui és la visita del papa Lleó XIV a Catalunya i convé fer una mirada profunda de la situació espiritual que es troba el nostre país.
La visita del successor de sant Pere, pastor de l’Església universal i guia espiritual per a tots els catòlics, sempre genera una gran expectació. I certament, tot i viure en un context de secularització dintre el món occidental, aquesta visita ha generat bastant interès, de tal manera que l’acte que ha presidit Lleó XIV el dimarts 9 de juny el vespre a l’estadi olímpic Lluís Companys de Montjuïc, totes les entrades que es podien sol·licitar a través de la web oficial que promou la visita del papa, “alça la mirada”, van quedar exhaurides en tan sols 20 minuts. A més a més, tots els actes que tindran lloc avui dimecres 10 de juny que també existeix la possibilitat de sol·licitar entrada, com seran la visita al monestir de Montserrat i la missa a la basílica de la Sagrada Família, també ha resultat molt difícil aconseguir una entrada, per la forta demanda que han tingut.
Ha suscitat un gran interès certament, i serà una visita ràpida la que fa el Sant Pare al nostre país, i és per això que personalment em desperta la curiositat de saber quina impressió s’emportarà el papa Lleó de com és la vivència de la fe catòlica a Catalunya, i dels catalans.
Per comparar, m’agradaria fer un breu resum de les dues úniques visites papals, de dos papes diferents, que han visitat la nostra terra.
En primer lloc, la visita del papa Sant Joan Pau II a Catalunya, el 7 de novembre de 1982. Va ser una visita exprés, i marcada per un fort temporal de pluja, que va condicionar la seva visita. Els 2 actes més destacats van ser un encontre en el monestir de Montserrat, on resà davant de la imatge de la Moreneta, i per concloure la jornada, una missa multitudinària al Camp Nou amb l’assistència de 100.000 persones, on va pronunciar unes paraules en català.
En segon lloc, tenim el record de la visita del papa Benet XVI el 2010, els dies 6 i 7 de novembre. El motiu principal del seu viatge va ser la consagració del temple de la Sagrada Família com a basílica menor, oficiant una missa solemne a l’interior de la nau, utilitzant el català, castellà i llatí. Un viatge marcat també per la creixent secularització que llavors ja es palpava, amb oposició dels sectors més radicals de l’esquerra i per la preocupació per el llavors papa Benet XVI sentia per la pèrdua d’influència de l’Església catòlica dintre del marc de l’estat espanyol i per les lleis aprovades pel partit socialista aleshores governat pel que llavors era el president del govern José Luis Rodríguez Zapatero, ja que estava restant hores de l’assignatura de religió a les escoles públiques en la qüestió educativa i en matèria social fent reformes a la llei de l’avortament, i anteriorment havent aprovat la llei del matrimoni homosexual, sent el tercer país del món que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Catalunya viu un context social i econòmic complex, marcat per les dificultats d’accés a l’habitatge, la degradació dels serveis públics —especialment en els àmbits del transport, l’educació i la sanitat— i la manca d’oportunitats laborals que afecta molts joves.
En l’àmbit religiós, l’Església catòlica a Catalunya també afronta importants reptes. En general, les xifres de pràctica religiosa i de recepció dels sagraments continuen disminuint. A això s’hi afegeix la manca de capellans per atendre moltes comunitats —actualment n’hi ha només uns 1.200 a tot el Principat— i l’escassetat de vocacions sacerdotals, amb entre 60 i 70 seminaristes als seminaris catalans.
A més, com a conseqüència dels canvis demogràfics, cada vegada se sent menys el català a les nostres parròquies i comunitats cristianes, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. En la pràctica, el castellà s’ha convertit sovint en la llengua vehicular tant del culte com de la pastoral quotidiana d’aquestes comunitats.
La visita del Sant Pare servirà no només com un punt d’interès cap a la nostra terra durant uns dies, ja que se sap que generarà molt turisme religiós, sinó que també servirà com a termòmetre de quina és la salut de l’Església catòlica a Catalunya i com està canviant la manera que es viu la fe el 2026, en una societat que, per una banda, no deixà d’estar en un procés de secularització i per altre, alguns mitjans de comunicació ens volen transmetre la idea que hi ha un creixement exponencial, alguns parlen fins i tot de despertar religiós, entre el jovent. Serà convenient observar aquests dies següents per veure una mostra representativa de com es troba l’Església a Catalunya.
Per Mossèn GMT.
