Sílvia és un nom romà que significa «habitant del bosc», «dona dels boscos», «salvatge». I santa Sílvia fou la mare i l’educadora del papa Gregori el Gran, sant i doctor de l’Església. Sílvia, una santa que cooperà a fer un gran sant.
La nostra Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana, és el far dalt la muntanya que il·lumina tots els catalans de bon cor i de bona voluntat. És l’estel que ens guia cap a bon port, a la plena llibertat del poble català. I ho fa amb tot el que des de sempre li ha estat inherent: llengua, oratòria, tradició, cultura, creença, art.
Aquí parlo de Sílvia Orriols partint de la bona coneixença que en tinc, i em baso en els fets i el comportament que he anat constatant en ella durant els molts anys que la segueixo de prop, sobretot dins la política, i no sols des que fundà Aliança Catalana sinó també d’ençà que anàvem junts al Front Nacional de Catalunya.
Dit això, vull posar en relleu alguns aspectes que li trobo essencials: (1) la seva mentalitat, (2) la seva personalitat, i (3) el seu compromís amb la nostra nació, on resplendeix la seva activitat política.
La seva mentalitat
Sílvia Orriols és la típica dona catalana: de pensament, de cor, d’ànima i de caràcter. El seu pensament no és dispers; se centra en tot allò més proper, i la veiem tenaçment arrelada en la tradició, defensant amb fermesa la Nació catalana. Podríem dir que és una Ermessenda de Carcassona. Ho dic per la seva fortalesa de caràcter, per ser una dona creient, per saber governar amb energia i clarividència. És mestressa de tot el territori català i escolta els seus seguidors, li siguin propers o llunyans, afins o contraris. Ella és ara la batllessa de la Comtal Vila de Ripoll, emblema de la Renaixença catalana i on Guifré el Pilós fundà el monestir que tan important ha estat en la nostra Història i que tantes adversitats ha sofert. Ella, mentre atén amb apassionament aquesta Comtal Vila, té l’ull posat a tot el que és nostre, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Parlo d’una terra i d’una llengua, d’allò que és més nostre i que més ens fa ser; parlo d’un ingent tresor que amb avidesa i sens treva els usurpadors, tant d’una banda (França) com d’una altra (Espanya), ens han volgut arrabassar, sia per la força de les armes sia sense el consentiment català.
La mentalitat de Sílvia Orriols és una «mentalitat nova» que no s’arronsa en romeguerars ni li fan por les llopades. Per això el seu fer resplendeix d’una manera nítida i ufanosa en aquests moments foscos de l’actual Catalunya, dirigida de fa temps per uns inútils, porucs i traïdors polítics.
Tot allò que Orriols toca i dirigeix ho renova i ensems hi impregna vida. Adobant-ho hi espleten bons cereals, bones collites i bones naixences que de vegades certes turbulències voldrien esclafar. És la típica dona que connecta amb el poble treballador, humil i bo, atenent-ne els problemes i les necessitats més peremptòries.
Beneïda sigui, doncs, la seva mentalitat, impregnada de servei i d’estima!, fins i tot quan ella no és estimada.
La seva personalitat
Sílvia Orriols no és una dona pre-fabricada; és única i irrepetible. És una dona original i de bon tracte, cultivada en les diferents branques del saber, tant per mèrits propis com per haver sabut escoltar i seguir bons mestres i excel·lents personatges. Ella no divaga ni ensopega en inutilitats; ella aprofundeix, es cultiva i poua en bones fonts. Per això és sempre una font d’aigua viva, pura, neta i clara. És una dona assequible i senzilla, però vaccinada contra tot domini, manipulació, engany. Si amb una sola paraula l’hagués de definir, diria: autenticitat pura.
A semblança d’un roure, Orriols s’enlaira, s’enrobusteix i fa brancada gràcies a unes profundes arrels. Per això, ni les ventades ni els temporals no l’arrenquen ni l’esqueixen. I per això pot plantar cara a tota persecució, insult i difamació. Ella no viu en el món dels destructors; ella construeix i engendra vida constantment. Ella «és ella», i no és mai un simulacre del que va fluctuant entorn seu o del que s’hi esdevé.
Fermesa i espontaneïtat a dir sí quan és sí, i no quan és no la caracteritzen en gran manera. Pensa, diu i fa el que el seu cor de roure li dicta, i cap torb no la tomba, ans l’envigoreix. En ella hi ha coherència i clarividència per tots costats, i, evidentment, no es deixa arrossegar ni influir per cap mena de populisme ni per les banalitats de la nostra manipuladora i venuda premsa.
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura, i així és la nostra capdavantera pel que fa a desimboltura, bonhomia, capteniment i bones maneres d’actuar en l’obra de refer el nostre ja massa desballestat país.
La seva activitat política
Tots sabem que la política és un camp curull de mines. I, a Catalunya, per dissort nostra, hi ha els polítics més ineptes i roïns que jo hagi conegut mai, els quals fan sempre pinya entre ells. Per què? Doncs, per tal de destruir l’adversari. Sabem bé que el peix gros es vol menjar el peix petit, si pot.
En la meva ja llarga vida he pogut observar que qui realment lidera, que qui té poder, que qui ha de conduir el poble (o una comunitat o una associació, etc.) generalment es troba molt sol, i té poques persones de plena confiança al seu costat per a donar-li ple suport. Qui té la responsabilitat de «manar» n’ha d’entomar de fredes i de calentes, i sempre hi haurà qui el voldrà sotmès i vençut.
Els humans semblen sovint mancats d’humanitat. Això ho veiem diàriament en les diverses relacions, i la nostra Orriols ho pateix, ja sia en el consistori de Ripoll (on sovint sembla que més que oposició hi hagi —hi ha!— atac) i dins les intervencions que la líder d’Aliança Catalana, com a diputada electa, fa en el Parlament. Un Parlament mig buit quan ella parla, on no hi veus cap aplaudiment i sí males cares i forts atacs per part de qui més benèvol, respectuós i atent hauria de ser; i, en aquest cas, esmento el president de Catalunya (Salvador Illa) i el president del Parlament (Josep Rull). Què passa? Doncs, passa que Orriols no parla ni per a ser aplaudida, ni per a ser políticament correcta, ni per a agradar, ni per a obtenir vots. A Ripoll hi parla del que convé a la Comtal Vila, i al Parlament hi parla del que convé a Catalunya. I ho fa: ras, curt, net i clar. Així: fet i dit tot sense revolts i sempre amb respecte.
Vull manifestar encara el meu parer i el de molts que conec i que segueixen i estimen Orriols. En general, restem tots gratament sorpresos de la seva clara, contundent i magnífica dialèctica. Va de dret i encertadament al que el nostre poble i nació necessiten, i amb precises i excel·lents paraules es cruspeix l’un darrere l’altre els qui li fan la traveta. Qui ho hauria dit que Orriols —sense gairebé carrera política— superaria de molt tots els nostres polítics i els faria envermellir? Quin és el secret? És senzillament això: coherència entre les paraules i els fets; és una pencaire de dalt a baix; duu en el cor les necessitats de la gent i es desviu per la llibertat de la nostra Nació, i viu en la pròpia pell una invasió demogràfica i cultural (espanyola, islàmica i llatinoamericana) que serà molt difícil de gestionar si no hi posem fre i deportacions aviat.
Quan hom despunta, quan un líder camina i lluita al capdavant d’una escomesa, sol tenir els seus adeptes i els seus detractors. Això és així, i quasi sempre i arreu ha estat així.
En el meu cas, coneixent-la bé, no he anat mai a cercar-li els defectes que pugui tenir, car tots en tenim. Simplement, aquí, he expressat el que avui dia una dona lliurada a la política i sobretot a Catalunya representa per a mi. Mai no he idolatrat cap polític ni ningú. Però faig patent en aquest escrit —com els lectors poden veure— que, per primera vegada, una veu al Parlament em representa de debò. Gràcies, Sílvia. Endavant! Mai no n’havia seguit debats; però ara no em cansaria d’escoltar Orriols. Abans, amb ella, hi parlava més; ara les justes paraules; té feina i no la vull destorbar; i sovint, si li he de fer saber res d’important, ho faig a través d’un enllaç.
Una cosa que sí que faig, i que és de justícia expressar-la ara com a colofó, perquè sé que és la més potent de totes, és pregar cada dia per ella: salut, encerts i ajut celestial en tot, per part dels qui han estat al capdavant en la conducció de pobles i nacions i que ara sí: regnen ja plenament en el cel.
