«El Punt Avui» ha publicat un article de Marta Madrenas, diputada al Parlament espanyol de Junts, titulat «Multireincidència: un deure pendent» en què, més que explicar les propostes del seu partit sobre aquesta qüestió, sembla que faci una justificació de les seves propostes en el sentit que no semblin «d’extrema dreta». És com si es volgués posar la bena abans de fer-se la ferida i digués: «el meu partit i jo ja volem combatre la multireincidència, però que consti que no som d’extrema dreta eh, sobretot, que nosaltres som molt d’esquerres i no estem en contra de tanta immigració». Així, amb aquesta actitud sembla que estigui molt més preocupada pel creixement d’una suposada «extrema dreta» que no pas per la seguretat dels catalans.
Aquestes ganes tant poc dissimulades de no voler semblar «d’extrema dreta» fan que escrigui, en l’esmentat article, aquest paràgraf autojustificador:
«Aquest context no justifica la retòrica populista dels qui utilitzen la seguretat com a arma per fomentar actituds autoritàries o xenòfobes. Siguem capaços d’abordar amb rigor i pragmatisme aquests desafiaments sense recórrer a discursos que criminalitzen col·lectius sencers! Defensar els drets humans i la seguretat no són objectius contraposats, són valors que poden i han de conviure.»
Amb la primera frase d’aquest paràgraf ja es veu que Madrenas, com llirista i bonista que és, ha escrit aquest article per quedar bé amb les esquerres catalanes. No vol semblar xenòfoba per defensar la seguretat dels catalans. Com si a un pagès del Segrià a qui li han robat totes les eines agrícoles li importés gaire no ser considerat «xenòfob». O com si a una senyora de Figueres a qui li han robat el mòbil li importi gaire ser tinguda com a «d’extrema dreta».
Però la cirereta del pastís ve al final de tot de l’article quan Madrenas diu que «defensar els drets humans i la seguretat no són objectius contraposats». Calia dir-ho? Per què, segons Madrenas, cal deixar clar que «defensar els drets humans i la seguretat no són objectius contraposats»? A qui vol convèncer amb aquesta afirmació? Al pagès del Segrià i a la senyora de Figueres a qui li han robat el mòbil segur que no.
Potser és que la Marta Madrenas té molt més interès a convèncer a les esquerres multicultis del nostre país que ella i el seu partit no giren cap a una suposada «ultradreta», que no pas a defensar la seguretat i la propietat privada del pagès del Segrià i de la senyora de Figueres, és a dir, la seguretat de tots els catalans.
Tot plegat no és tant estrany en un partit, Junts, que d’ençà que existeix, mai no s’ha volgut erigir en el partit de referència de la dreta independentista. Sense anar més lluny, fa pocs dies es va constituir l’executiva de l’espai d’esquerres de Junts, un partit que ha estat anys i panys defensant l’impost de successions. Un partit que continua defensant l’arribada d’una immigració que no afavoreix en res els interessos dels catalans. Un partit, en definitiva, que vol ser una mena de CUP amb corbata.
