La coalició nacionalista, una quimera

Des que el passat 2019 el moviment processista va ser derrotat per l’Estat Espanyol els catalans no hem tingut cap representació parlamentària de caràcter nacionalista. No ha estat així perquè els catalans no han fet confiança als partits nacionalistes, potser per desconeixença o per les falses creences sobre els mantres que se’ls atribuïen. Des d’aquell any en què les manifestacions post-sentència van ser la darrera mostra de força que va fer preocupar l’estat espanyol, el nacionalisme català ha viscut en una segona plana, una plana minoritària.

Tanmateix, dins aquesta infimitat un partit anava fent-se forat, tant que per sorpresa de tothom el maig de 2019 va aconseguir una regidora a una capital de comarca. Aleshores es tractava d’un fet anecdòtic que el Front Nacional de Catalunya (FNC) treies un regidor, però el temps ens ha ensenyat que els fets anecdòtics a vegades poden marcar les claus del futur.

- Publicitat -

Pel moviment el que vingué després va ser el pitjor que podia passar. La divisió. Una petita part del partit, formada per mitja dotzena de militants joves, va abandonar la formació després de discrepàncies amb la direcció i per la impossibilitat de fer els canvis que, encertats o no, ells volien fer; i amb ells es van endur la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols.

Realment els dos partits no són excessivament diferents pel que fa a la ideologia, si bé les formes d’uns i dels altres difereixen considerablement. Mentre el Front és un partit on es prioritza l’intel·lectualisme, el mesurament de les paraules i els actes i sobretot la prudència abans de fer certes declaracions; el partit de la llavors regidora Orriols és molt més visceral, sense tants filtres i que no se n’amaga de mostrar les seves simpaties per altres partits europeus, cosa atrevida.

- Publicitat-

El panorama polític canvia radicalment fa mig any, quan la senyora Orriols passa de ser una regidora més a la cap de la força política més votada a la capital del ripollès, i n’acaba esdevenint alcaldessa. No obstant el FNC seguia el seu camí i també marcava la fita d’haver tret dos regidors a Manresa i una alcaldia amb majoria absoluta en un poble tarragoní. El nacionalisme creixia, i ho feia en vots i representació.

Ara sí, parlem de la quimera.

- Publicitat -

Som entrats en any preelectoral, i a hores d’ara encara no és clar què passarà amb els partits nacionalistes. Les enquestes donen xifres insuficients per obtenir representació per al FNC, mentre que el partit d’Orriols es trobaria a les portes. Sembla lògic que el que els convindria a tots dos, no només per assolir representació sinó per tenir presència dins la cambra, seria anar units, però pel que sembla, tot i els missatges demanant unitat des de xarxes, fins i tot amb el suport de membres del FNC, la coalició sembla una quimera. Les diferències del passat, les sigles individuals i el silenci d’una de les parts empeny, com a mínim de moment, a la perillositat de què el nacionalisme català quedi fora del Parlament.

En aquest país n’estem tips de les disputes individualistes i partidistes de sigles, el que la gent demana de fa temps és posar el país per davant dels partits, però sembla que n’hi ha que encara no ho veuen així.

El temps dirà, i ens ensenyarà qui posa per davant el país, la seva gent i la seva llibertat.

spot_img

Últimes notícies

Notícies Relacionades

La salut nacional 

Segar Cadenes

Els catalans no som una ètnia

La demografia covarda