Aquest 16 de desembre es compleixen quaranta anys de la mort de Quim Sànchez i Núñez, militant independentista i comunista, una de les figures més representatives de l’esquerra independentista catalana dels anys vuitanta. La seva vida, curta però intensa, va estar marcada per un compromís ferm amb l’alliberament nacional de Catalunya.
Quim Sànchez va néixer l’any 1963 a l’Hospitalet de Llobregat, en el si d’una família d’origen castellà d’Extremadura emigrada a Catalunya. Ben aviat es va establir al Prat de Llobregat, municipi que marcaria profundament la seva trajectòria vital i política. Va cursar el batxillerat al Prat, on també va iniciar un procés de presa de consciència nacional, especialment a partir de l’aprenentatge del català, una llengua que inicialment no dominava però que acabaria assumint com a pròpia i inseparable del seu compromís polític.
De molt jove va participar en mobilitzacions polítiques i socials. Amb només 15 anys ja prenia part en protestes a les Rambles de Barcelona, en un context de transició en què l’Estat espanyol continuava reprimint les expressions de dissidència. Aquella militància precoç va anar acompanyada d’una implicació creixent en moviments marxistes i independentistes, que concebien la lluita nacional i la social com dues cares d’una mateixa causa.
Paral·lelament amb el seu compromís amb el comunisme va treballar a la Llibreria Xarxa, un espai de referència de l’independentisme, i va col·laborar amb Ràdio Mediterrània, des d’on difonia idees polítiques i culturals compromeses.
En l’àmbit organitzatiu, Quim Sànchez va militar primer al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i posteriorment al Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Va ser impulsor de l’assemblea local del MDT al Prat de Llobregat i va exercir com a representant a la Coordinadora dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), demostrant una activitat constant i arrelada al territori.
Quan va ser cridat a files, es va declarar objector polític al servei militar espanyol, reafirmant la seva negativa a sotmetre’s a un Estat espanyol que considerava aliè i opressor. A inicis de 1985, en un context de creixent pressió repressiva, va abandonar temporalment l’activitat pública i es va desvincular del Prat i del Baix Llobregat.
La matinada del 16 de desembre de 1985, Quim Sànchez va morir a Barcelona arran de l’explosió d’un artefacte que manipulava al carrer Aldana. Aquell mateix dia, Terra Lliure va fer pública la seva pertinença a l’organització, fet que va situar definitivament el seu nom en la història de l’independentisme combatiu. La seva mort va sacsejar profundament el moviment.
El seu enterrament al Prat de Llobregat va esdevenir un acte de dignitat col·lectiva. Tot i les resistències inicials, l’estelada va acompanyar el seu fèretre, i la seva mare va defensar públicament la memòria del seu fill, afirmant que havia mort fidel a uns ideals i rebutjant que fos qualificat de terrorista.
Quatre dècades després, Quim Sànchez i Núñez continua sent recordat com un militant coherent, arrelat al poble i disposat a arribar fins al final en defensa de la llibertat nacional i social. La seva vida forma part de la memòria històrica de l’independentisme català i recorda que el camí cap a la independència ha estat, i continua sent, ple de sacrificis.
