Enmig de la crisi demogràfica que colpeix Catalunya i amb un despoblament creixent de moltes valls i pobles del Pirineu, cal proposar una iniciativa políticament, econòmicament i socialment ambiciosa: repoblar un poble abandonat amb famílies nacionalistes catalanes compromeses amb la nostra Nació, la nostra llengua, la nostra identitat i les nostres tradicions. No parlem de simples polítiques urbanístiques, ni de projectes rurals neutres, sinó d’una estratègia amb rerefons ideològic i nacionalista català. Un acte de sobirania sorgit del Nacionalisme, que planti cara a la dissolució de la nostra Nació tot creant una comunitat rural forta, autosuficient i pregonament catalana.
La situació: un país buit per dins
El despoblament rural, especialment al Pirineu, no és cap novetat. A mesura que la industrialització i la urbanització van desplaçar la vida cap a l’àrea metropolitana, desenes de nuclis petits han quedat buits, abandonats o reduïts a llogarets de cap de setmana. Molts d’aquests pobles són avui objecte d’especulació immobiliària o d’operacions turístiques que els converteixen en decorats sense vida. Altres s’esllangueixen a poc a poc: les cases i els pallers es cauen per la manca de manteniment i el seu patrimoni cultural i arquitectònic és en risc de desaparèixer per sempre. Però en lloc de resignar-nos a aquest procés, podem i hem d’apostar per revertir-lo des d’un punt de vista nacional: repoblar no només per a viure-hi, sinó per a viure-hi com a catalans, amb plena consciència de reconstruir la nostra Nació a partir d’una petita comunitat.
El projecte: una comunitat nacionalista catalana al Pirineu
La proposta és clara: adquirir un poble abandonat del Pirineu —mitjançant un mecenes o més d’un, una fundació, cooperativa o una societat instrumental— i distribuir-ne les propietats entre famílies nacionalistes fermes catalanes, disposades a instal·lar-s’hi de manera permanent. Aquest projecte hauria de tenir com a requisit imprescindible el compromís amb el catalanisme identitari i cultural: ús exclusiu del català com a llengua comuna, promoció activa de la cultura i les tradicions catalanes, respecte per l’arquitectura local i una economia arrelada al territori.
Aquestes famílies no serien simples residents, sinó veritables agents de reconstrucció nacional: impulsarien escoles rurals on s’ensenyaria al 100% en català i on s’ensenyaria la nostra Història i les nostres tradicions, mantindrien viu el calendari festiu i espiritual del país, recuperarien oficis tradicionals i vertebrarien una nova comunitat cohesionada. Es tracta de crear un nucli fort, ferm i exemplar per a altres iniciatives similars.
Per què cal que siguin famílies nacionalistes?
La resposta és senzilla: perquè repoblar sense criteri és un error. Les polítiques de repoblació «neutres» o basades només en l’atracció de gent de fora sovint acaben generant comunitats desarrelades, alienes a la realitat cultural del territori que les acull. En canvi, si les famílies que hi arriben comparteixen una mateixa visió nacional, lingüística i cultural, el projecte té més garanties de consolidar-se i resistir la pressió uniformadora de l’Estat o del mercat global i acabar esdevenint comunitats catalanes arrelades a la comarca.
El nacionalisme català no pot limitar-se a discursos urbans o accions institucionals: ha de tenir també una expressió territorial concreta. I repoblar un poble del Pirineu amb catalans compromesos és una manera d’arrelar el projecte nacional a la terra, en el sentit més profund i literal del mot.
Com fer-ho realitat?
Aquest projecte necessita una estructura sòlida i intel·ligent. Caldria començar per identificar un poble abandonat o gairebé buit, amb relativament bones condicions de rehabilitació i accés. Un cop seleccionat, la fundació o cooperativa promotora hauria de negociar-ne la compra total (amb ajudes privades o fins i tot mitjançant mecenatge popular), fer-ne un planejament urbanístic respectuós i començar el procés de cessió o venda a les famílies escollides.
El projecte pot rebre suport d’iniciatives afins: entitats culturals, empreses nacionalistes, pagesos locals, escoles alternatives i, sobretot, la comunitat de base que ja entén que sense catalanitat activa no hi ha futur nacional possible. També seria clau promoure activitats econòmiques viables (agricultura ecològica, artesania, turisme cultural, treball a distància), assegurant l’autosuficiència mínima i la sostenibilitat del projecte.
Una llavor per a una nova Catalunya
Imaginem per un moment un poble català al cor del Pirineu, amb les cases recuperades, els carrers plens de mainada que aprèn a llegir en català, amb la plaça com a centre de la vida comunitària, l’església restaurada, les festivitats pròpies celebrades com abans, i un sentiment viu de pertinença col·lectiva. Imaginem que aquest model s’escampa, que es crea una xarxa de micropobles repoblats per catalans que volen reconstruir la Nació Catalana a partir dels pobles. Això és sobirania catalana real.
Repoblar és resistir. Però repoblar amb consciència nacionalista és reconstruir. Reconstruir el país que volem, poble a poble, vall a vall, família a família.
Ha arribat el moment de plantar una llavor, de començar a construir aquesta utopia. Ara només cal voluntat, valentia i visió de futur. És hora de demostrar-ho de nou, amb la llavor d’una nova pàtria catalana al Pirineu.
